Las almendras y Muhsin Al-Ramli

Ayer fuimos a recoger las almendras y no podía dejar de pensar en el poema de Mushin Al Ramli “Después de la lluvia”:

Después de la lluvia:

soles en las nubes y en los riachuelos,

dulces de almendras y de avellanas,

miel de dátiles y un pan caliente.

Después de la lluvia:

mi madre, mis hermanos

y nuestra casa de barro,

nuestras palomas blancas.

Después de la lluvia:

arcos coloridos de paz,

sin armas, sin presidente.

Después de la lluvia,

… después de la lluvia.

 

 

El ciruelo y sus frutos

Hace unos días viendo el ciruelo, pensaba en el poema de rumi “Fruta madura”:

“Este mundo es un árbol al que nos aferramos;

nosotros somos la fruta semimadura en sus ramas.

La fruta inmadura se aferra a la rama;

al no estar madura, no está apta para ir al palacio.

Cuando la fruta madura ya está jugosa y dulce;

entonces, al contacto con la boca, suelta su dulzura.

Cuando la boca se ha endulzado de felicidad,

el reino de este mundo pierde su atractivo.

Estar muy atado al mundo es estar inmaduro;

mientras sigues siendo un embrión”.

Rumi, Masnavi III, 1293-1297

 

Pros i Contras de la Permacultura Extrema

En aquest fil ens agradaria discutir o divagar sobre la contraposicio de la pemacultura i les formes industrials de produccio des d’un analisis materialista

LA PERMACULTURA ES MES SANA?

Per una banda cultivar els nostres propis aliments ens permet controlar la absencia de pesticides, fungicides, herbicides, (que al ser veri per formes de vida mes petites que nosaltres i que les plantes, no ens maten pero son igualment toxiques). També ens permet controlar la forma de fertilitzar el sol, les formes de nitrogenar-lo i afegir-li fosfor i potasi, molecules que absorviran les plantes, (segurament transformaran) i passaran al nostre organisme… Ens permet una forma de vida mes respectuosa, (no tan inbasiva) amb el medi ambient, les plantes, els animals, la pluja etc que dona un sentit a les nostres vides mes profund i mistic, aixi com proporciona felicitat de forma casi instantania.

 

Pero per altra banda.

La absencia de pesticides, fungicides, herbicides deixa el control de les plagues i els conrreus precisament a les bacteries, els fongs i les herbes. Elles produiran els compostos quimics per lluitar entre elles. I nosaltres ens podem considerar un organisme mes del joc. Es possible que varies especies ens vulguin matar. La possibilitat de tenir una picadura d una aranya tipus tarantula o viuda negra (que n hi ha per aqui) es real. La possibilitiat de tenir algun fong o menjar cagarades de babosa amb alguna bacteria tambe hi es. La de pillar garrapates, polls, picadures de mantis o inculs de serps… No esta tan clar que la permacultura augmenti la esperança de vida.

Per altra banda la sensacio mistica pot desapareixer si no culls res i has d’acabar utilitzant substancies per acabar amb plagues, i poc a poc tornem a la forma imbasiva d’agricultura. Si es combina que el troç de terra esta lluny del llit, acaves treballant un munt i llaurant la terra, arrencant herbes i matant cargols, anant i tornant a la ciutat, el preu de la vida segueix pujant etc… el sentiment mistic podria desapareixer i tal.

 

LA PERMACULTURA ES MES EFICIENT?

Esta clar que el model economic entorn de la pagesia no ens agrada. Que requereix un eforç huma molt gran, una ocupacio de la terra molt notoria i imbasiva, i total al final t ho paguen molt malament i ningu ho valora.

D’altra banda la permacultura en forma de bosc comestible produeix menys quantitat d’un cultiu pero et permet fer molts cultius en paral.lel. De moment les nostres experiencies no es permeten dir si hi ha un benefici clar i pragmatic a la hora de dir si per produir una quantitat d’aliment es necessari mes o menys esforç per part de la pagesia i si aquest estara en un estat que el pugui intercanviar per altres coses.

 

ETC…

Finals Abril 2017

Estem a finals d’Abril de 2017.. qui ho diria.

 

Despres de l any anterior de sequia, aquest hivern ha estat molt humit, almenys des de el nostre punt d e vista.

Creiem que es força evident que durant l hiver de forma natural (sense regar) es quan es poden treure millors collites. I que les plantes mes tipiques del lloc son molt mes facils de conrrear. Per exemple, les faves o el blat silvestre o inclus una especie de pesols silvestres, surten soles. Ara sembla que tenim un munt de “mala herba” d’aquests tipus.

 

Crec que tambe es per la humitat que els arbres fruiters estan molt be, tenen moltes prunes o atmetlles que sembla que es podran collir… M extranya la absencia de pulgo, l any passat en vaig tindre pero aquest any no. Ja veurem… em mola pensar que es per la quantitat de blat i ordi i ordi “raro”…. que hi ha i comença a ser molest… Em preocupa tota aquesta quantitat de materia organica seca a l istiu, si la gent segueix fumant..

 

Aixi doncs hem collit les escaroles, enciams i cols durant l hivern i algo de bledes, que ara estan a tope. tenim unes cebes de l any passat bastant assalvatgades pero es poden menjar..

Sembla que tot lo que plantem sen’s ho mengen les baboses… ni hi ha moltes i els agrada els brots tendres. Potser es per aixo que l any passat no va sobreviure cap carbassa…

Tot el treball de setmana santa de plantar tomates, pebrots i alberginies o cogombres va morir per les baboses, el fred i la sequera de la tramuntana durant una setmana…

El terra de vegades esta molt dur… inclus alla on ha crescut el blat, que segons la teoria, hauria d estar mes flonjo donat per les arrels.

I no ha canviat apenes de color… aixo si, tenim una capa de meateria organica de 10 cm de color negre, molt poc densa que ja veurem en que queda despres de la sequedat del istiu.

Aquest any ens hem proposat intentar entendre com funciona un hort d istiu aixi com regar les plantes en el moment oportu al istiu perque donguin una bona collita… pero tambe estudiar estrategies per deixar de fer.ho en un futur.

Es evident que siguent un urbanita es gairebe impossible entrar en conexio amb el que passa a les plantes i els animalons… pero trobarem una manera… que nomes calgui anar un cop per setmana o quinze dies i mirar si tot esta correcte!…

Barcelona Apesta.

 

Com si d’una ciutat de zombis es tractes i es podrissin els cossos als carrers…

Resulta que els veïns de la escala han rebut un burofax dient que havien d’abandonar el pis en menys d’un mes, aixo i altres asuntes han fet obviament, entrar en xoc a aquestes bones persones. Nosaltres per la nostre part hem començat a mirar preus de pisos per la zona, lo qual ens ha acabat d’enfonsar.

Estem parlant de 1000 euros un pis de 70m2 amb 3 habitacions com en el que vivim a st andreu? 500 euros per un pis de 40m2 amb 1 habitacio al clot? Que esta passant?

 

Sera que jo he perdut el mon de vista?…  que soc un idealista, un sonat i que aquesta es la realitat?.  Potser si.

 

Pero tambe sembla que aquesta es la N-essima volta.

 

O no ha passat vegades que els que tenien rao han estat assassinats i els seus botxins s’han quedat amb les seves terres?

 

I al final, tothom calla o mor. Aixi es españa.

Aixi doncs. Feu de Barcelona el que vulgueu.

Es vostra.

No val res.

Si deu vol, els camperols ens aillarant i morirem tots de fam.

Doncs no fem mes que pena.

i per ben poc.