Primeres flors de l´any

 

“Mira que la edad miente, mira que del almendro más lozano

parca es interior breve gusano” (Luis de Góngora)

 

.

.

.

El prumer i l´atmeller han donat les primeres flors de l´any.

 

 

Hivern com primavera

GENER

Aigua de gener omple bótes i graner.
Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
Aigua de Gener, prenya l’oliver.
Del gener el pagès, no entreu res.
Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l’oliver.
Ceba de cap d’any, bon averany.
Col de Gener, bona com el corder.
Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.
Flor de Gener, no omple el graner.
Vols conèixer el Gener ?. Mira l’ametller.
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.
Pels reis el dia creix i el fred neix.
El millor femer, el de la lluna nova del gener.
Si vols tenir un bon aller, planta’l pel gener.
Glaçada de gener la terra estova bé.

FEBRER

De la lluna de Febrer, no n’esperis res de bé.
Guarda la llenya al llenyer per quan arribi el Febrer.
Pel Febrer abriga’t bé.
Si el Febrer no febreja, tot l’any bogeja.
Quan pel Febrer trona la neu ja ressona.
Pel mes de Febrer, un dia dolent i els altres també.
Orenetes pel Febrer, mal any ve.
El Febrer ja és jornaler.
Pel Febrer treu flor l’ametller.
Pel Febrer, un dia de sol i l’altre al braser.
Sol de Febrer, emmascara com un calderer.
Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s’ en surt.
Si no plou pel Febrer, no hi ha bon prat ni graner.
Al Febrer has de llaurar, el que al Març vulguis sembrar.
Qui replega l’oliva abans del Gener deixa l’oli a l’oliver… però el troba l’any que ve.

 

LA TIERRA SE ESTRECHA PARA NOSOTROS

LA TIERRA SE ESTRECHA PARA NOSOTROS
La tierra se estrecha para nosotros. Nos hacina en el último pasaje y nos despojamos de nuestros miembros para pasar.
La tierra nos exprime. ¡Ah, si fuéramos su trigo para morir y renacer! ¡Ah, si fuera nuestra madre
para apiadarse de nosotros! ¡Ah, si fuéramos imágenes de rocas que nuestro sueño portara
cual espejos! Hemos visto los rostros de los que matará el último de nosotros en la última defensa del alma.
Hemos llorado el cumpleaños de sus hijos. Y hemos visto los rostros de los que arrojarán a nuestros hijos
por las ventanas de este último espacio. Espejos que pulirá nuestra estrella.
¿Adónde iremos después de las últimas fronteras? ¿Dónde volarán los pájaros después del último
cielo? ¿Dónde dormirán las plantas después del último aire? Escribiremos nuestros nombres con vapor
teñido de carmesí, cortaremos la mano al canto para que lo complete nuestra carne.
Aquí moriremos. Aquí, en el último pasaje. Aquí o ahí… nuestra sangre plantará sus olivos.

 

(MAHMUD DARWISH)

 

.

.

.

.

.

La terra s’estreny per a nosaltres, el temps de la poda ha arribat. Hem estat 3 setmanes amb la poda de l´olivera. Ara temps de curar ferides del arbres i compostar els seus rostolls.