Introducció al Fonamentalisme Físic

De conchi
Dreceres ràpides: navegació, cerca

INDEX:

Axiomes de la Creació

Métode Científic

Model Estàndar

....


Presentació[modifica]

Hola. Em dic Jaume. Que tal.

La Introducció al Fonamentalisme Físic, o Introducció al Fonamentalisme Científic Radical, es un conjunt d'idees i preceptes que he anat recolectant durant alguns anys i que cada cop n'estic mes content i convençut. El nucli dur, tal com indica el nom, es utilitzar lo que hem apres o el que ens sugereixen les lleis de la física, i les ciencies naturals en general, i aplicar-les en tot àmbit de la vida humana. Desde compendre's a un mateix, compendre l'univers, les relacions entre persones i les relacions entre persones i univers. Oferir una visió reduida de l'origen del TOT, UNIVERS, NATURA, que coneixem, d'ell, que coneixem dels essers vius, que aprenem de les matemàtiques, que sabem de la economia, les ciencies polítiques etc... Despres un cop estudiats tots aquests punt, un hauria de ser capaç de utilitzar aquestes idees per actuar davant la vida, per escollir el cami... inclus pensar per un mateix davant de cada situació concreta si hi ha un cami "bo", o un de "dolent".

En resum, no es gaire diferent que qualsevol llibre de religió o filosofia metafisica, pero aqui clamem per ser considerats científics, es a dir, respectant en tot moment el mètode científic. Es veritat que també comparteix amb alguns grups religiosos la intencionalitat de transformar la societat i pendre el poder politic del mon sencer. Pero també mitjançant la practica científica.

Hi ha molta gent que el que acavo de dir els hi sembla una barbaritat. Que son del parer que la ciencia i la política no s'han de mesclar, o que la ciencia i la moralitat tampoc. Que el fet de barrejar-les indueix pensaments impropis o creences en els científics que conduiran a una mala interpretació dels resultats d'experiments o que faràn que la comunitat científica rebutgi sistematicament idees noves. Aixo seria correcte si es demanés un acte de fé sega en aquestes noves teories, o millor dit, paradigma. Pero aquí nomes es demana els mateixos actes de fe que es fan habitualment en el mon científic. Es mes, el fonamentalisme científic radical preten anar mes enlla i incloure el fenomen de les modes, la autoritat i els actes de fe com a objecte d'estudi científic i experimentació.

Pero Cal? Cal intentar plantejar codis morals i etics entorn de la ciencia? cal esforçar-se en la seva difusió en plan super-simplificada pel public general? No seria millor deixar la ciencia simplement tranquila i que vagi fent?. Doncs la propia ciència podria sugerir que no. Que de forma espontanea o inconcient sempre es crea un codi moral i etic al qual les institucions científiques en seran subordinades. I que la propia ciencia indica que es poden entendre i utilitzar experimentalment, es a dir, en la societat, i es per aixo que millor si aquest fenomen s'estudia desde la propia ciencia i s'intenta controlar que deixar-ho en mans de "desconeguts" amb intencions potser malèvoles.

Aixi doncs. Una interpretació mistico-filosofica del conjunt de teories científiques, així en plan resumit, amb dibuixets i escrit part en prosa i part en poesia, o acompanyat de cançons, podria ser la forma perfecte i necessaria per garantir la supervivencia i evolució del propi mètode científic. Es una idea divertida que al menys, paga la pena d'intentar analitzar, estudiar, experimentar i contrastar.

Pero abans, una petita...

Crítica al Liberalisme[modifica]

Una societat sense valors, i per mes que no ho sembli, en decadencia. Això es el que es respira a Barcelona a dia d'avui, any 2016. En el segle passat, l'abanç tecnologic tan important, ha canviat completament la forma de vida d'alguns paisos. Les tradicions que havien sobreviscut o s'havien creat durants centenars o milers d'any es trenquen per donar pas a unes formes de fer aclamades com a noves pero semblen primitives. Els abansos tecnologics ofereixen abensos importants en aspectes de la vida. El motor de gasolina, els antibiotics, els transistors serien tres exemples clars. Ara les persones podem fer la mateixa feina molt mes rapid. Nogensmenys es treballa igual o mes, perque es produeix mes. Es clar que els maxims beneficiats del abanç tecnologic son aquelles empreses multinacionals que tenen la estructura i la maquinaria per subministrar la tecnologia. I aquestes produeixen tecnologia per guanyar diners i no la de beneficiar la vida de les persones. Pot ser que el productes que dona tan noble afició, la cientifica, al final s'utilitzin per fer el mon mes injust? per enriquir al malèvol i explotar al debil? Pues si, i exemples concrets n hi ha!.

Això passa principalment perque no s'utilitza el mateix rigor en el dia a dia, a la hora de fer les coses, consumir-les etc que quan es treballa intentant descobrir les lleis de la naturalesa. Les lleis de la naturalesa no son obra nostra, sino de la propia natura, i no se la pot enganyar, son molts anys d'observar-la i intentar-te fer una idea del seu funcionament per, si deu vol, poder observar-ne alguan caracterísitca nova. Es una questió d'amor (normalment a la natura, pero a vegades amor propi). Pero en el dia a dia aquesta idea de fer les coses per amor ha estat destruida i substituida pel pensament pragmantic, si puc treure aquest benefici facil ho faig.

El responsable de que cada cop hi hagi major distanciament entre lo mistic, lo emocional, els valors etc ... i el dia a dia, la forma de fer, es el liberalisme.

Aquesta idea de que el diner ho es tot es un signe de decadencia. O de pobresa, si ets pobre, el diner es molt important.

Avui en dia a Europa, molt poca gent es capaç de sobreviure en una comunitat sense tecnologia, lo qual ens hauria de preocupar, donat que si s'apaga la llum. (es a dir, fallen varies centrals electriques) lo mes probable es que hi hagi caos i canivalisme. Ni el telefon mobil ni els diners al banc serivirien de res. Una setmana sense llum a Barcelona seria suficient per fer trontollar-ho tot?

No passaria el mateix en paisos que no tenen aquesta dependencia o que tenen normes socials milenaries donat que estan "adaptades".

Nosaltres estem en el camí de la especialització, cadascú fa una tasca concreta super-especialitzada. Sap molt de lo seu i es considera ignorant en el resto. Això que es lo que es predica avui en dia, fa que depenguem mes que mai en el sistema en la seva totalitat, i aquest, en cas de fallar, ens convertiria en inutils totals. Alguns diran que es aixi com funciona el sistema... estan equivocats.

Avui en dia, la tradició, es el liberalisme. El liberalisme es el que prediquen els mitjans de comunicació publics, i majoria de privats. El liberalisme es el que es promociona dins els centres de recerca científics així com a les industries tecnologiques.

El liberalisme, igual que el Fonamentalisme Físic, El Cristianisme o el Budisme, es una cosmovisió del mon. Explica com es va originar l'univers, com som les persones, com s'ha d'organitzar la societat, etc... pero a diferencia del Fonamentalisme Físic, el Liberalisme es un dogma, es a dir, un cuento que serveix per distreure a la gent mentre uns pocs mantenen el poder.

Frases del tipus, "t has d'explotar a tu mateix", o la insistencia de "sigues emprenedor", "si treballes molt potser un dia seras ric" son merda total i la prova es que els predicadors no apliquen mai lo que prediquen.


El liberalisme sovint es vesteix d'idees glorioses, la llivertat de les persones es el seu fort. Dona la sensació que siguin anarquistes radicals a la hora de parlar, pero en la practica segueixen exercint estructures semblants al feudalisme i el vassallatge. Basicament el seu discurs es omplir de paraules boniques per tenir contents a la audiencia mentre fan lo acordat en la lletra petita, que es just el contrari del que diuen, de sotama. Normalment es distingeix un liberal d'un anarquista perque el liberal esta a favor del exercit i la policia per respectar la seva llivertat de fer acords privats, explotar treballadors i recursos naturals, mentre l altre esta en contra.

Una altra estrategia gloriosa del liberalisme es posar l'esser huma al centre de tot. "Si tots fem lo millor per nosaltres mateixos arrivarem a un mon millor... al cel", que bueno, es un pensament plausible, pero sovint s'acompanya de la seva mentirijilla inmediata (tautologia)... "si el teu mon es una merda es perque no t' esforçes prou... mire'm a mi, que visc de puta mare!".

D'alguna manera es sol dir que el liberalisme es el contracorrent del socialisme-estalinisme. Que posa la llivertat individual per davant de les necessitats de la societat o del estat. Pero a la practica, aixo de les llivertat individuals no esta gaire ben limitat. Pero evidentment quan es premia la llivertat personal i es va sistematicament contra lo public, el que s'afavoreix es que el fort abusi lliurement del debil que no te capacitat d'organitzar-se en nombre. Quan aixo s'argumenta, els liberals utilitzen la seva última i millor carta.

"El mon es així, menjar o ser menjat"... i despres afegeixien.. "no l he inventat jo el joc" i "si no ho faig jo ho farà un altre". "la competencia entre individuos esta en la natrualesa i aixo ens fa mes forts" Aquest argument te una part de certesa. Utilitzen una interpretació de les teories de la evolució de Darwin per justificar la barbarie... que no neguem, existeix. La competència es un fenòmen natural, i com veurem, molt general, i l hem d estudiar com a tal, pero nosaltres no obviarem malintencionadament la altra cara de la moneda, la co-operació. Que també es un fenomen natura, present en la selecció natural i que ambdó permeten, conjuntament, explicar les diferents formes d'organització observat en la naturalesa, desde pedres, bacteries, ratolins o humans.

Pero el que mes fastig em fa del liberalisme, el que no puc soportar, i per lo que m'he capficat en la seva destrucció i aniquilació total, es el fet que s'intentin apropiar de la ciencia i els merits del abanç tecnolçogic.

Les idees de competencia que avui en dia esgrimeixen les principals empreses van radicalment en contra de lo que proposa el metode científic. Que ja ho explicarem en detall pero resumint "no enganyis, comparteix, escolta".

El pensament científic dista molt d'utilitzar les desigualtats en el mon per proudir en cadena objectes molt barats, utilitzant les necessitats de la gent per xantatjar-los a fer jornades llarguissimes per sous de merda. A la vegada que se'ls nega els recursos naturals. Res te a veure el penasment científic en posar balles a les migracions humanes (es pot estudiar el fenomen, pero el metode li agrada la difusió de les idees, tecniques etc, i per tant, les persones). Res te a veure el metodoe cientific en optimitzar el rendiment economic per sobre del energètic, o la salut publica, i res te a veure el metode científic en predicar dogmes liberals per mitjans publics i privats. Afortunadament el metode científic si que permet estudiar aquests fenòmens, entendre el seu comportament i com funcionen en la societat, com es poden utilitzar per l interes propi-egoista o com es poden utilitzar per l'interes comú, desactivar-los i oferir solucions clarament millors un cop es fan publiques.

El liberalisme es doncs, un perill pel metode científic i una forma de maltractar el esser huma (cientifics potencials) i s'ha de contrarrestar. Es per aixo necessari un altre corrent ideologic, com pot ser el Fonamentalisme Físic.